Bilinguismuimparis.net

Circa in su giassu
Sìnnia :: News

Sėnnia. Domus e Ogetus

Sėnnia. Domus e Ogetus

In su centru stòrigu de Sìnnia s’agàtant domus e ‘ias de importu mannu po sa stòria e s’architetura, chi tòrrant a s’economia de sa messarìtzia chi ddoi fut. Fintzas a is primus annus de s’Otuxentus is murus de foras serrànt totu su logu e fiat a intrus e totu chi ddoi fiant is pratzas e is corronadas e s’unigu elementu chi amostànt faci a foras fiat su portali.

A sa metadi de s’Otuxentus iant cumentzau a fai is domus faci a sa ‘ia, ca is cedus nous chi fiant amanniendi in bidda puru, butegheris e burghesus, teniant abisòngiu de si arrelatai mellus cun sa genti. S’afaciada e is intradas de custas domus funt po cust’abisòngiu ma fintzas po fai biri s’arrichesa e s’importu intzoru.

In Santu Gragòriu is burghesus casteddajus iant fatu unu logu de fèrias, po su beranu e po s’istadi, apretziau meda, pesendi domus ermosas cun frageris mannus, beni studiadas in mesu a su padenti.

Importu mannu tenit fintzas su palàtziu de su Comunu bèciu, chi ingunis ddoi fiat fintzas sa scola, sa pretura e sa presoni. Dd’iant pesau in su 1860 e su progetto fut de Giusepi Cappai. In prus, sa Colleta antiga chi fut de sa Crèsia e su Comunu dd’iat pigada in is pròpius annus. Po prus de cent’annus nci fut sa caserma e imoi ddoi est sa pinacotega e su museu archiològigu.

Importu mannu tenit su traballu de su 1894 in s’arriu ‘e Santu Bratzolu: ddoi est sa diga fata cun pedra de su logu e totu e is imprantus de is ciulirus in aposentus de màtoni fatus a bòvida.

In sa bibriotega e in sa pinacotega, po su prus, ddoi funt librus e cuadrus de Cèsari Perra su munsennori sinniesu. De is librus, prus de 24mila, 3500 funt de sa setzioni de Sardìnnia e 655 funt antigus meda, de su Cincuxentus fintzas a s’Otuxentus, una pariga scritus a manu puru.
De is cuadrus de Perra, ndi ddoi funt de su Sescentus fintzas a s’Otuxentus, de pintoris cumenti a Pantaleone Calvo, Toyo CHuni, Francesco Massa, Antonio Caboni, Felice Melis Marini, Tarquinio Sini, Eros CHara, Enea Marras, Giorgio Carta, Antonio Corriga, Tony Geich, Italo Agus, Guido Cavallo, Foiso Fois, Tono Zancanaro, Ermanno Leinardi, Ausonio Tanda, Dino Fantini, Carlo Giordano, Gianni Foschini, Duilio Pasquinucci, Rita Thermes, Salvatore Vargiu, Antonio Mattana, Corradino Atzori, Giovanni Dotzo, Alberto Deplano, Gaetano Brundu, Vincenzo Napoli, Enzo Loi, Primo Pantoli.

In s’arcivu stòrigu comunali ddoi est cosa de interessu mannu po sa stòria de Sìnnia, cumenti is tres contas de is siendas (censimenti fiscali) de su 1776, 1780 e 1797. In prus, s’agàtant is àutus de is Consillus de Comunidadi (Consigli Comunitativi), fatus cun s’arreforma de su 1771, chi gràtzias a custus scieus cosa meda de sa stòria de bidda de is ùrtimus duxentus annus.

Ogetus

Is famìllias sinniesas tenint ogetus chi funt una sienda manna de stòria, de arti e de curtura. Po cumentzai, is prendas, allogadas beni e passadas de una genia a un’atra. In Sìnnia funt ogualis a totu is atras de sa Sardìnnia de bàscius e is chi s’agàtant de prus funt su butoni (su prus de is ‘ortas duus, po liai), sa cannaca e sa cadena. Sa cannaca est manna, de oru e po is fèminas, sa cadena est un’aciunta po su bistiri de is mascus.
In prus ddoi est su lasu, una prenda po is fèminas a forma de mariposa, chi s’agàtat is totu su logu mesuderràniu, prena de prelas e chi ddu ponint calendi de su tzugu acapiau a una feta de belludu.
Po su prus, is prendas funt de oru, traballau a filu arretrociu, girau a stringi una prela chi giai sempri est unu granau. Is afrorìgius funt a forma de frori, de steddu o a losanga.

Balint meda fintzas is arrobas, cun grandus bistiris po fèminas, chi a bortas ddus impèrant oindi’ e totu, e cun su su strex’‘e fenu, chi s’abilesa de is fèminas sinniesas nd’at fatu ogetus de arti chi ddus tenint e ddus cìrcant in totu su Mundu.

Iat a srebiri a fai bessiri a pillu fintzas is càscias, de linna de nuxi e de castàngia, chi fiant sa mobìlia de is domus sinniesas antigas imparis cun is sprigus, is cuadrus, is mesìllias, is parastàgius e is cadiras.
S’agàtant fintzas ainas po andai a cuaddu, fusilis antigus e ainas po traballai chi iat a srebiri unu museu ennogràfigu.
Unas cantu famìllias tenint arcivus privaus cun autus fintzas de su Cincuxentus e de su Sescentus, chi agiùdant custus puru a fai sa stòria de sa bidda.

[Fotografia de Amos Cardia]

martis, su 06 cabudanni 2011 - Sìnnia - Imprenta