Bilinguismuimparis.net

Circa in su giassu
Sìnnia :: News

Sėnnia. Su cullunu de sa lėngua blau

Sėnnia. Su cullunu de sa lėngua blau

Sìnnia. Indàgini de sa Forestali apitzu de brebeis mortas, torradas a nasci e chi a is meris ddas ant torradas a pagai medas bortas.


Su cullunu de sa lìngua blau


A giudìtziu cuàturu pastoris e unu veterinàriu ASL


A giudìtziu cuàturu allevadoris e unu veterinàriu po sa chi podit essi unu cullunu apitzu de is finantziamentus donaus po brebeis bocias, malàdias de lìngua blau. Cumentzau su processu.


Fiat nàsciu totu po acasu, candu sa Forestali at fatu unu cuntrollu normali apitzu de brebeis pascendi in logu anca no podiant. Is brebeis, in cussa terra, no nci podiant abarrai. Ma ant scobertu àteru. Sa chi iat a podi essi unu cullunu mannu e chi fiat stentendi-sì in su tempus po is finantziamentus chi sa Ce e s'Arregioni donant po is brebeis malàdius de lìngua blau e bocius. Unu cuntrollu lestru a is còixis de dònnia bèstia e nd'est bessiu aforas totu. Brebeis mortas e po spantu torradas a nasci, nant is ranger.

S'acusa. Po cussus fatus ant mandau a gidìtziu su meri de una sienda manna in Santa Bràbara de Sìnnia, Severino Scioni de Partiolla e mulleri sua Giuseppa Atza, su fillu Luigi e su gèneru Antonino Atzeri. Ddus defensat Pierluigi Concas s'abogau. Ma su veterinàriu de sa ASL 8 de Casteddu puru, Gianfranco Mura, chi ddu defensat Massimiliano Ravenna.

Custu fatu est arribau ananti de su giùixi, Simone Nespoli, e s'udièntzia s'est aberta intendendi is testimonias de is investigadoris de s'Ispettorato de su Corpo forestale chi at contau totu is fatus de is indàginis cumentzàt in su 2008 e acabadas apustis unus 2 annus. Totu est cumentzau apustis de unu cuntrollu normali apitzu de bèstias chi (iant scobertu pagu apustis) unu veterinàriu iat certificau chi fiant mortas annus innantis apustis chi su muschitu culicoides ddas iat spitzuladas e impestadas.

Sa scoberta. Custa cosa afora de arrègula ha cumbintu is 007 de sa Forestale (su cabu de s'inchiesta su ministèriu pùblicu Liliana Ledda) ad intrai de prus intùru de is indàginis. Is ranger ant esaminau medas ofìtzius comunalis e arregionalis chi donant is smendas de sa Comunidadi Europea po is brebeis mortas de lìngua blau. De is documentus (arregistrus de is siendas, certificatzionis ASL, contus de is pagamentus de is smendas, prèmius e smendas) ant scobertu chi medas de cussas bèstias si moriant medas bortas in diis diferentis e chi ddis torrànt po dònnia 51€ po is angionis e is crabitus de 0 a 90 diis e finsas a 571€ po is bèstias de duus annus. Dinai chi si aciungiat – nant is investigadoris – a su dinai chi donànt po s'arrenda mancada de s'arroba morta, comenti faiant in is primus annus de s'epidemia (105€ po dònnia bèstia) chi iat pinnigau totu sa Sardìnnia de giossu in s'istadi de su 2000.

Is documentus. A s'ispissu is pròpius bèstias pariant mortas is annus innantis e duncas smendadas giai, ddas vacinànt e agoa torra smendadas po is dannus de sa meixina. In prus: bèstias mortas de lìngua blau fiant bias e sanas candu si depiant pigai su "prèmiu" po su bestiàmini chi staiat beni (20€ dònnia bèstia). De is arcivus de is ofìtzius de s'ASL (segundu s'indàgini) iant a essi "sparèssias" is schedas de comenti ant mortu 394 bèstias cràbinas e 300 bèstias brebeinas de sa sienda Scioni-Atza. 315 – po is 007 – is bèstias mortas duas bortas e certificadas bius in is arregistrus chi ddis ant donau 105€ po dònnia bèstia po una suma de 33.000€. in prus 700 crabitus certificaus e mai mortus chi ddis ant donau una smenda de 35.700€.

Ant a sighiri in cabudanni.


Artìculu de Andrea Piras, pigau e tradùsiu de s'Unione Sarda de sàbudu su 7 de su mesi de argiolas.

sàbudu, su 07 mesi de argiolas 2012 - Sìnnia - Imprenta